En Julià és l'ànima matter de la Clara, un restaurant de botifarra amb mongetes i pa amb tomàquet i pernil, que va comprar, restaurar i convertir en un restaurant de gurmets, on s'hi menja de fàbula.
Prop del 7 Portes i en la mateixa línia, la família Parellada fa anys que té la mà trencada en les menges típiques i ben elaborades pròpies de Catalunya. També regenten la Fonda Europa de Granollers.
Tuset amb Travessera de Gràcia ho diu tot. Ancestral i ja clàssic, ha vist passar per les seves taules la gent més distingida i adinerada. Especialitat en els els suquets, els civets i els carpaccios.
Si la "gauche divine" dels anys 70 tenia un restaurant predilecte, aquest era el Via Veneto. Va canviar de propietaris, i ara el regenta un dels exempleats, però la categoria i la qualitat han romàs.
Fa 230 anys els traginers i els tractants ja s'hi trobaven per fer negocis. Des d'aleshores hi ha hagut continuïtat a totes hores: des de les 12 del migdia a les 12 de la nit, de dilluns a diumenge.
Entrar a la Boqueria amb gana vol dir aturar-se al Pinocho i menjar-se un plat de cap i pota, uns calamarcets amb ceba i tomaquet, o un estofat molt ben elaborat. El tracte és familiar i agradable.
El sukiyaki i el yakisoba són excel·lents. El japonès més emblemàtic de la ciutat, que no s'ha de confondre emb els xinesos transformats. Seure al Yamadori és immergir-se a la millor taula japonesa.
Situat a la zona alta, prop de l'Avg del Tibidabo,hi pots trobar personatges famosos de la ciutat i de tot el món, sobretot a l'estiu perquè el lloc a la fresca és molt agradable. Àpats elaborats.
Lloc molt emblemàtic i agradable, situat davant de la UPC, al carrer de Jordi Girona Salgado. Menjar mediterrani, torrades, bon pernil i embotits de la terra, extensa carta de vins. Tracte agradable.
Era un vell celler que va arribar a ser centenari. La família Ciurana hi va deixar el llinatge com a llegat. El Grup El Reloj (bars a tota la Gran Via) se n'ha fet càrrec.Segueix la línia de qualitat.
Zona altra, delicatessen, bon peix i excel·lents arrossos, suquets i carns. Bones i copioses amanides. Preu al nivell de la zona. Molta qualitat en menjar i servei.
Els antics viatgers que anaven i tornaven de la nostra ciutat en feien un ús quotidià, abans o després d'agafar el tren, ja que l'estació del Passeig de Gràcia quedava al davant. Bon menjar i beure.
Un lloc de tota la vida, al rovell de l'ou de la Diagonal i el Passeig de Sant Joan. Menjar de casa, cuina de mercat. Un clàssic de molta qualitat, que s'adiu amb el bon preu.
Bar Americà al peu del Tibidabo,on hi ha bones copes i una música molt especial, sobretot per anar-hi les nits de primavera i de tardor, i després d'haver sopat a La Venta, que és al costat.
Hi ha qui valora la seva bona sangria: l'empresa que regenta el Juivert Meu és molt professional, i millor que la sangria té la carta de bons vins, de bones cerveses i d'àpats de cuina de mercat.
Què es pot dir de la qualitat del Quo Vadis...fa molts anys que ofereix bons apats al bell cor de la Rambla. Bona carn i millor peix. Val el que es paga i el servei acompanya. Gran carta de vins.
Unes de les pizzes més delicioses de la ciutat. Juntament amb els dos Bella Napolí, dels carrers Margarit i Villarroel (del mateix propietari), és un dels emblemes de la cuina senzilla italiana.
Anar a la Rambla de Santa Mònica i no passar per l'Amaya és dissonant i poc natural. Les millors angules d'Aguinaga de Barcelona fetes al típic estic basc. Imprescindible.
Lloc meravellós al peu del Tibidabo, sobretot per anar-hi a sopar les nits de primavera i de tardor, i després fer el salt al Merbeyé, on hi ha bones copes i una música molt especial.
